L’Alba Martorell, que s’ha incorporat enguany a l’Observatori Blanquerna, ha assistit a la jornada “El fet religiós entre la joventut actual: comprensió, reconeixement i reptes«, organitzada per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) de l’Ajuntament de Barcelona, que va tenir lloc el passat 8 d’octubre.
En aquesta jornada es va presentar l’estudi «La religiositat de la joventut catalana«, publicat recentment i elaborat pels investigadors Víctor Albert-Blanco (UAB), Roger Martínez (UOC) i Ramon Arbós.
L’estudi, tot i que confirma una continuïtat en el procés de secularització de la societat catalana (només el 41,2% de les persones d’entre 16 i 34 anys es declaren creients), també evidencia la complexitat d’aquest, que, lluny de ser lineal, presenta molts matisos. Per respondre a aquestes qüestions, l’estudi s’ha basat en les dades del Baròmetre sobre la religio¬sitat i sobre la gestió de la seva diversitat 2023 i en l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022.
Aquesta investigació també intenta donar resposta a com el canvi demogràfic lligat a les migracions reconfigura el paisatge religiós català. Sobre aquesta qüestió, tot i que els joves, en gran mesura, abandonen les creences transmeses pels seus progenitors (o en conserven les conviccions atees i agnòstiques), es manté un nombre estable de persones creients al país i, aquests creients, segueixen tenint una pràctica regular i continuada de la seva fe, especialment, els creients joves.
Aquesta intensificació de la pràctica religiosa entre els joves s’explica, en part, per la diversificació religiosa que ha experimentat Catalunya en les darreres dècades. Entre els joves creients de 16 a 24 anys, només el 36,4% es declaren catòlics, mentre que el 14,5% són musulmans, el 5,8% evangèlics/protestants, el 4,4% s’adscriuen a altres religions, el 16,9% es consideren agnòstics i el 22% ateus.
Així mateix, és interessant destacar com les persones més joves mostren un grau de tolerància major que les generacions anteriors pel que fa a la convivència amb altres creences i indiquen estar més receptius a altres formes d’espiritualitat que fins ara no eren presents a la nostra societat.
La jornada també va comptar amb la intervenció de Lena de Botton (doctora en sociologia per la UB) i va acabar amb una taula de diàleg, on hi van participar Marc Malapitan, de l’associació Kalayaan Cultural Filipina a Catalunya; Jenabou Dembaga, de l’associació Umbrales Umma i Diabi ji Soninké; l’Alba Fajardo, dinamitzadora comunitària i membre de l’Església Evangèlica de Filadèlfia; Pau Duran, jurista i redactor a Catalunya Religió; Andrea Bertran, de l’associació Casa Virupa i Nariman Ben Rouain, de l’associació Entre Joves.