La realitat és que si som el suficientment afortunats, ens fem més grans cada dia que passa, no hi ha forma d’anar enrere en el temps i rejovenir. Míriam Feu, responsable d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, va comentar que ens enfrontarem a un canvi demogràfic potenciat pel descens de la fecunditat i l’augment de l’esperança de vida. Vivim un envelliment de la societat. Cecilia Rossel, vicerrectora d’Investigació i Innovació de la Universidad Católica de Uruguay, va dir que Uruguay segueix un ritme molt similar al d’Europa, i que en els 35 anys vinents la tercera edat passarà de representar el 15% de la població al 30%. Aquest fet suposarà reptes socials i econòmics.
L’envelliment, segons Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona, depèn del codi postal, l’oci i la qualitat de vida, entre altres factors. És un procés molt desigual, un procés per al qual ningú et dona un manual en el qual s’expliqui què significa fer-se gran. Ens oblidem que tots tenim una data de caducitat, i que si tenim sort, algun dia també navegarem per la vida cercant l’inexistent manual que ens expliqui què hem d’esperar de la nova etapa vital.
«L’obligació de les universitats és estar connectada amb la comunitat i conèixer el canvi cultural», va dir el Dr. Joan-Andreu Rocha Scarpetta, degà de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Saber què està succeint al nostre voltant ens permet idear solucions o formes de lidiar amb això. Sala va posar èmfasi en el fet que ara és el moment de cuidar aquells que han cuidat nosaltres, és un deure passar de la ciutadania a la «cuidadania«, ja que cada vegada som més fràgils i necessitem l’altre.
El projecte «E-cuida«, una plataforma que ofereix informació, serveis i recursos necessaris sobre l’atenció d’una persona, per així millorar la qualitat de la persona cuidadora no professional i indirectament la de la persona cuidada, va ser presentada per Albert Baulo, responsable de l’àrea de direcció de projectes i transformació digital a la Fundació Pere Tarrés.
Com a comunitat, amb o sense l’ajuda de plataformes, hem d’empatitzar amb la tercera edat i assegurar-nos de què les condicions en què viuen són dignes i oferir ajuda allà on sigui necessari. En un futur volem que les joves generacions, i les que hi ha per venir, no s’oblidin de nosaltres. Així que procurem, en el present, no oblidar-nos d’elles.