“La llibertat religiosa i de consciència no és una qüestió secundària, és un dret fonamental”
https://www.catalunyareligio.cat/ca/llibertat-religiosa-consciencia-no-es-questio
La llibertat religiosa i de consciència és al punt de mira. Ho testimonien els titulars que, dia rere dia, han aparegut a les planes dels diaris i als titulars dels telenotícies. Així ho ha recordat Míriam Díez Bosch, directora de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i vicedegana de Recerca de Blanquerna, durant l’acte inaugural del III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, celebrat a Barcelona. “Cada dia veiem l’expansió de discursos hostils contra algunes tradicions o comunitats religioses, amplificats per espais polítics i traslladats als parlaments”, ha advertit, abans de remarcar que “avui no parlem de privilegis, parlem de drets. Fins i tot no creure és un dret i ha de ser garantit”.
Díez ha defensat que “creure no és una excentricitat” i ha subratllat que el congrés ha volgut anar més enllà de l’àmbit acadèmic. “No som només aquí en un acte essencialment acadèmic, treballem per la societat civil”, ha afirmat, tot definint Blanquerna com “un espai obert al debat”. En aquest marc, ha dedicat el congrés a Josep Rom, mort el novembre passat: “Va dissenyar el nostre logotip, però sobretot va dibuixar un camí de creativitat, sentit de l’humor i la convicció que la trobada entre persones i religions és un element a promoure”.
“LES RELIGIONS FORMEN PART DEL PATRIMONI CULTURAL I MORAL DE LES PERSONES”
En la seva intervenció, ha apuntat que “allà on la llibertat de religió és respectada, la societat respon lliurement; allà on és amagada, la dignitat humana queda greument ferida”, i ha defensat que la llibertat religiosa “no és l’opi dels pobles, sinó els seu respir”. Segons ha exposat, aquesta llibertat “no aliena, sinó que obre horitzons de sentit, de responsabilitat i de transcendència”, i també és “un dret dels pobles”, ja que “les religions formen part del patrimoni cultural i moral de les persones”. Carbonell ha conclòs que “no és un privilegi ni una amenaça, sinó una condició de possibilitat d’una societat plural i veritablement lliure”, i ha reivindicat el diàleg interreligiós en un món “marcat per la polarització i els conflictes identitaris”: “El diàleg no dilueix les identitats, les madura”.
El suport institucional s’ha fet visible també amb la intervenció, en vídeo, del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, RamonEspadaler. El conseller ha alertat que “no vivim temps fàcils” i que “no és una època de canvis, sinó un canvi d’època profund”. En aquest context, ha afirmat que “la llibertat de culte, la llibertat religiosa i la llibertat de consciència estan assetjades”, i ha recordat que “dues terceres parts dels ciutadans del món viuen en indrets on hi ha limitacions a la llibertat de culte”.
“LA LLIBERTAT DE CULTE, LA LLIBERTAT RELIGIOSA I LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA ESTAN ASSETJADES”
Espadaler ha valorat especialment el plantejament del congrés: “No és un congrés d’estudi de la llibertat de culte; en el títol ja us comprometeu amb la llibertat de culte i la llibertat de consciència”. També ha defensat que aquest dret s’ha de garantir en l’espai públic, “no només reclòs a l’àmbit privat”, i ha destacat la diversitat religiosa de Catalunya, “amb arrels cristianes evidents, però amb una presència creixent d’altres confessions”. Tot i ser un dret reconegut, ha advertit que “no per això està garantit”, i ha reafirmat el compromís del Govern: “Des de la Direcció General d’Afers Religiosos hi participarem activament”.
Una taula rodona, quatre testimonis
La segona part de l’acte ha donat pas a una taula rodona, moderada per Alba Sabaté, dedicada al diàleg interreligiós i al des
envolupament humà, amb veus provinents de contextos molt diversos. El cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, ha parlat des de l’experiència personal: “No soc acadèmic ni expert, parlo des del que soc, un cristià salesià i sacerdot, i des del que he viscut a Catalunya, Paraguai, Bolívia, Sevilla i el Marroc”. López ha descrit la situació de la llibertat religiosa al Marroc com “un reòstat, i no com
el sistema binari d’un interruptor on —encès /apagat—”, i ha recordat que el país “s’ha adherit a la Declaració Universal dels Drets Humans” i que la Constitució de 2011 reconeix la llibertat de consciència, tot i les limitacions polítiques.
“EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS NO ÉS NOMÉS UNA EINA, ÉS UN CAMÍ NECESSARI”
Citant l’Alcorà —“no hi ha coacció en la religió”— i paraules del rei Mohammed VI —“som el garant del lliure exercici dels cultes”—, ha explicat, tot mostrant una figura que representa les tres religions del Llibre —les religions Abrahàmiques— que “al Marroc hi ha comunitats jueves des de fa més de 3.000 anys, esglésies cristianes i espais de culte”. Davant la pregunta sobre si hi ha llibertat religiosa plena, ha respost: “Ja sí, però encara no”. Per a López, el diàleg interreligiós “no és només una eina, és un camí necessari” que permet passar “de la intolerància a la fraternitat”, i que exigeix “la força de la identitat, el coratge de l’alteritat i la sinceritat de les intencions”.
El professor Fabio Petito, expert en religió i relacions internacionals de la Universitat de Sussex, ha alertat que “els informes indiquen un deteriorament de la llibertat religiosa i de consciència en els darrers vint anys”, vinculat a “l’augment dels nacionalismes religiosos a tots els continents”. Segons ha explicat, aquests discursos “afirmen que la nació és només la de la religió majoritària” i generen “un augment de l’hostilitat social cap a diverses confessions”. Alhora, ha remarcat que les religions “estan avui vinculades a una idea extraordinària de solidaritat interreligiosa per treballar per la pau i el desenvolupament sostenible”, i ha conclòs que “ningú no ha de ser deixat enrere”.
“ELS INFORMES INDIQUEN UN DETERIORAMENT DE LA LLIBERTAT RELIGIOSA I DE CONSCIÈNCIA EN ELS DARRERS VINT ANYS”
Des de l’òptica del dret, la professora Zoila Combalía, de la Universitat de Saragossa, ha analitzat els canvis socials accelerats. “Hem passat de fronteres mur a fronteres poroses”, ha afirmat, i ha recordat que “en poques dècades hem passat de l’acollida a la necessitat de la inclusió”. Combalía ha subratllat que “la igualtat no és uniformitat”, perquè “la uniformitat pot generar efectes discriminatoris”, i ha identificat obstacles com “la minimització del fet religiós per la secularització, el laïcisme combatiu i els populismes religiosos”. En aquest context, ha defensat que “la religió no és una amenaça, sinó una oportunitat”.
“LA RELIGIÓ NO ÉS UNA AMENAÇA, SINÓ UNA OPORTUNITAT”
La mirada cap a l’Europa de l’Est l’ha aportada la periodista i analista ucraïnesa Tetiana Derkach. Ha explicat que, després de la independència del 1991, Ucraïna ha viscut profundes transformacions polítiques, culturals i religioses, amb la separació entre l’Església ortodoxa ucraïnesa i el patriarcat de Moscou. “Les esglésies no han entès la llibertat religiosa com un dret universal, sinó com el dret a la seva pròpia llibertat”, ha denunciat, advertint que aquesta visió ha afavorit “la instrumentalització de la religió” i ha deixat “punts negres en el marc legal que hauria de protegir totes les confessions”.
El III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència ha posat així sobre la taula la fragilitat d’un dret fonamental, però també la necessitat de defensar-lo activament des del diàleg, el coneixement i el compromís. Un diàleg que, amb diversos panells i conferències, es materialitzarà en la possibilitat de pensar, enraonar i compartir visions, durant tres dies, sobre aquest dret que ens permet de pensar i creure en allò que hom vulgui.