Els passats 21 i 22 de maig va tenir lloc la Trobada de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh (ReFAL) a la ciutat de Sevilla. L’esdeveniment es va celebrar a la seu de la Fundació Tres Cultures de la Mediterrània, reunint organitzacions i institucions d’Espanya compromeses amb l’impuls del diàleg intercultural i la cooperació a la regió euromediterrània. La professora Lana Kazkaz i la postdoctoranda MSCA Victoria Dos Santos van assistir a l’esdeveniment en representació de l’Observatori Blanquerna. Ambdues van tenir l’oportunitat d’entrevistar Josep Ferré, director executiu de la Fundació Anna Lindh, no només en relació amb la XXIV reunió anual de la ReFAL, sinó també sobre la rellevància política i social de la Mediterrània en el context contemporani.
Abans de res, moltíssimes gràcies pel seu temps i per l’organització d’aquesta trobada. Per començar, podria explicar-nos breument quins considera que són els aspectes més destacats o especials d’aquesta edició del 2026 de la ReFAL?
Les reunions nacionals de les xarxes de la societat civil de la Fundació Anna Lindh són molt importants perquè són les que vertebren la feina no només a Espanya, sinó també a escala regional. Les reunions són un punt de trobada, de diàleg i de col·laboració.
Això es complementa amb altres formats que té la Fundació, com ara la creació de xarxa a escala euromediterrània. Però tenir una aproximació particularment espanyola és molt rellevant, ja que permet plantejar de manera participativa els objectius de la Fundació, no només per a l’any vinent, sinó també per als propers anys.
En poques paraules, aquestes reunions de la ReFAL són fonamentals per aconseguir la cohesió de la xarxa i generar un sentiment de pertinença entre les entitats que en formen part.
Quin paper tenen aquestes trobades de la Fundació Anna Lindh en la construcció d’una comunitat euromediterrània basada en el diàleg, la col·laboració i els valors compartits?
El nostre objectiu des de la Fundació Anna Lindh és promoure, tant com sigui possible, l’entesa entre les dues ribes de la Mediterrània. Estem convençuts que la manera més efectiva de dur-ho a terme és a través del treball en equip. És per això que tota la nostra programació, totes les diferents convocatòries que llancem i els diferents programes estan orientats a fer treballar conjuntament persones i entitats amb perfils diferents. I això, la veritat, ens està donant molt bons resultats: estem aconseguint reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat euromediterrània que comparteix tot un seguit de valors comuns.
Durant el primer dia vostè comentava el paper de la regió euromediterrània en l’escenari contemporani. És innegable que aquesta regió continua sent un epicentre de trobada cultural, social i geopolítica, però també un espai travessat per tensions creixents. En aquest context, com descriuria l’estat actual del diàleg en aquest territori i quin paper pot jugar en un clima de creixent tensió internacional?
L’entorn euromediterrani s’enfronta a un problema de credibilitat. Una credibilitat que deriva del fet que s’apliquen diferents biaixos i diferents criteris en funció dels conflictes.
El tractament que ha fet Europa de la immigració ucraïnesa, en comparació amb el que ha passat amb altres migracions provinents dels països del sud i de l’est de la Mediterrània, així com la manca de resposta davant les situacions de guerra a Gaza, l’Iran i el Líban, evidencia una aplicació desigual dels criteris. Això genera una inconsistència entre els valors que la Unió Europea vol —o més aviat, intenta promoure, diguem-ne amablement— als països del seu entorn, i les seves pròpies actuacions. Una inconsistència que, inevitablement, s’ha de gestionar.
Dit això —i de manera general, perquè hi ha 27 polítiques exteriors a Europa—, Europa aposta per una aproximació multilateral, de col·laboració i de creació d’aliances amb els països del seu entorn, el qual té en la Mediterrània el seu espai més proper. I precisament amb el Pacte per la Mediterrània hi ha una vocació de promoure una perspectiva multilateral, treballant de tu a tu. És a dir, no des d’una visió de “voler imposar”, sinó de treballar com a iguals amb els països del sud de la Mediterrània.
De la mateixa manera que he comentat les inconsistències d’Europa, també hi ha elements que la fan forta, perquè de fet Europa és avui una unitat que està preservant tot un seguit de principis que són fonamentals en l’àmbit de les relacions internacionals.
Podríem incloure Llatinoamèrica en aquesta reflexió euromediterrània, tenint en compte que també té una gran herència del sud d’Europa? Tot i que els vincles culturals són innegables, la regió continua sent percebuda també com una zona perifèrica.
Per descomptat. I aquí Espanya, i els diferents governs espanyols, han tingut sempre una aproximació molt clara en aquest aspecte. Les prioritats exteriors del país sempre han estat dues: el centre i el sud d’Amèrica i la Mediterrània. No buscant imposar-se, sinó amb una voluntat d’aproximació, de col·laboració i de construir conjuntament. Sens dubte, Espanya ha desenvolupat aquestes relacions juntament amb Portugal, Itàlia i també França.
Des de la seva perspectiva, de quina manera contribueixen aquestes trobades a superar la idea que la diferència cultural representa una amenaça, i a promoure la diversitat com una font d’enriquiment i pluralitat?
A la Fundació Anna Lindh tenim una línia de treball orientada al concepte de living together, del viure junts. Aquesta línia de treball la despleguem en tres components. El primer és el patrimoni immaterial, és a dir, les tradicions. El segon se centra en els espais públics inclusius per afavorir la cohesió social. El tercer és el diàleg interreligiós. En aquest àmbit treballem conjuntament amb el Servei Europeu d’Acció Exterior, perquè el diàleg interreligiós molt sovint és un diàleg elitista, dut a terme per representants de les tres grans religions monoteistes. Però la nostra aproximació és diferent, perquè busca reflexionar amb les organitzacions i els agents de canvi que treballen sobre el terreny. Per tant, allò en què insistim és a fer participar organitzacions de base i persones del món acadèmic que complementin els actors purament religiosos. Això ens està donant molt bons resultats i, de fet, és una línia de col·laboració molt consolidada amb el Servei Europeu d’Acció Exterior.
Per acabar, ens podria oferir una reflexió sobre la importància de les plataformes digitals i sobre l’ús de l’àmbit digital com a mitjà de difusió, de comunicació i d’expressió d’identitats?
Tot l’àmbit digital té un poder impressionant. Tanmateix, en aquestes trobades prioritzem les reflexions cara a cara, els diàlegs que suposen un intercanvi i el procés de compartir vivències. Aquestes són les maneres més eficaces de generar el canvi.