L’Obs va assistir el passat 15 de novembre, 2024, a la taula rodona en commemoració dels 50 anys del primer oratori islàmic a Barcelona, organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Aquest esdeveniment conclou la línia d’activitats «Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i el present islàmic«.
Hajar Menssouri, moderadora de l’esdeveniment i responsable de l’Àrea Social de la Fundació Bayt al-Thaqafa, va esmentar que es tractava d’un dia de record de les lluites (de la comunitat immigrant musulmana) i d’agraïment a les persones darrere d’ells.
Actualment, són 617.000 musulmans que resideixen a Catalunya, i Anwar Aldirra, membre de la junta directiva del Centre Islàmic de Barcelona, va ser un dels responsables a establir els fonaments sobre els quals avui dia més de mig milió de persones es recolzen. El 1974 va néixer una organització de joves estudiants sitis que s’ajuntaven per a resar lluny de casa, ja que a causa de l’agitació a l’Orient Mitjà, no els va quedar una altra opció que emigrar. L’organització amb el temps s’ha convertit en una associació d’activitats culturals a les quals amb els anys s’hi han anat unint persones d’altres països. La intervenció d’Aldirra va finalitzar amb un fragment de l’Alcorà: «Homes! Us hem creat d’un home i una dona i hem fet de vosaltres pobles i tribus, perquè us conegueu els uns als altres», amb el que va voler recordar la necessitat de conviure en pau tot i les diferències religioses, ja que no haurien de suposar un obstacle per a respectar-nos els uns pels altres.
Bombo Ndir, activista dels drets humans i cofundadora i membre de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC), va parlar dels oratoris com a centres de treball comunitari en els quals es crea un deure col·lectiu, a més de l’espai de culte, el qual suposa un deure espiritual. Una de les idees del CASC és que «allà on anem ens agrupem», així que tenir un espai on fer-ho, en aquest cas les mesquites, és vital per a poder portar a terme ambdós deures. A més, va remarcar el rol indispensable de la dona com a professores i a l’ajuda dels més necessitats a les mesquites.
Finalment, Hasnat Mustafa, representant i membre de la junta directiva de Minhaj-ul-Quran, va explicar que l’associació va néixer el 1996, pocs anys després que la primera onada d’immigració pakistanesa arribés a Barcelona. Els expatriats un cop es reagrupaven amb la seva família volien que els seus fills aprenguessin l’idioma i obtinguessin estudis de l’Alcorà, ambdues activitats es realitzaven a la mesquita, la qual segons Mustafa, ha d’exercir com un centre cívic. En finalitzar, va donar importància a la diferència entre integració absorció, ja que no oblidar les arrels del país d’origen és molta importància, tot i que s’incorporin aspectes del país de residència.
Després de les aportacions de la primera taula rodona en què es va remarcar la importància de tenir un lloc al qual recórrer on practicar la fe i on a la vegada es reforça la comunitat, vam poder escoltar la segona de les veus joves de Hatim Azahri, fundador de l’associació Joves Units del Poble-Sec, i Hafsah Shabbir, membre de l’organització Minhaj-ul-Quran.
Shabbir va posar el focus sobre la dificultat que és viure amb una doble identitat, la d’haver nascut a Catalunya i seguir la religió musulmana. Un obstacle que la generació anterior no va tenir. Combinar el dia a dia amb les seves conviccions religioses no és una tasca fàcil, ja que els falten espais de culte i el «repte del vel», segons Shabbir, suposen un repte. Va criticar el desconeixement que de forma errònia els mitjans promouen sobre l’Islam i com afecten negativament la comunitat musulmana en forma de prejudicis i racisme. Va parlar de canvis i avanços realitzats per la joventut, el motor de la societat, i de la necessitat de lluitar per ells, també des de la importància de què les institucions públiques els donin costat, ja que sense una legislació que ajudi no poden canviar res. No va oblidar agrair a la generació anterior per no haver establert els fonaments sobre els quals avui els joves continuen construint.
Azahri també va criticar el relat que els mitjans de comunicació promouen de l’Islam. Va comentar el que els principis de la seva religió, com la sensibilitat pel que passa al seu voltant i el fet de ser persones atentes, l’han ajudat a crear un moviment social al barri de Poble-Sec. Creu que treballar per al barri és necessari, i que veu com un deure tornar el favor que l’entorn li ha oferit de poder estar aquí. Va acabar defensant el dret de la pràctica lliure de la religió i va destacar la gran feina de la primera generació a posar les bases del llegat.
L’esdeveniment va finalitzar recordant que tots som germans i tenim quelcom en comú, potenciar-ho per a conviure és un deure.