L’Obs a un diàleg entre cristianisme i budisme a l’Ateneu

Publicat el

Aquest dijous 10 d’abril l’Observatori ha anat a l’Ateneu Barcelonès per a assistir a un diàleg interreligiós titulat «L’Esperança en el Nirvana i el Regne: dues visions d’un mateix anhel?» englobat dins la cinquena edició del «Cicle de Diàlegs L’Esperança: ens en sortim?» organitzat pels estudiants de quart curs del grau en Filosofia, Política i Economia de la Universitat Pompeu Fabra. En aquest diàleg per a debatre sobre l’esperança des del cristianisme i el budisme han intervingut Armand Puig, prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona, teòleg i doctor en Sagrada Escriptura; Thubten Wangchen, monjo budista tibetà i fundador de la Casa del Tibet de Barcelona i Berta Meneses, germana de la Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l’Ensenyament, química i teòloga de formació i, al mateix temps, Mestra Zen de Catalunya i Balears i presidenta de l’associació Zen Dana Paramita.

A l’acte s’ha tractat el tema de l’esperança “amb la intenció de plantejar horitzons en un context que consideren abatut i en crisi” a través de l’òptica religiosa. La dimensió més espiritual quan es parla d’esperança moltes vegades s’oblida, i s’afavoreixen les expressions més polítiques i socials. Per aquesta raó ha sigut introduït dins d’aquest Cicle de Diàlegs una conversa que tractessis de manera més concreta i rigorosa el paper de la religió quan es plantegen nous horitzons.

El panel ha estat compost per tres blocs principals. Els interlocutors, en primer lloc, han comparat el budisme i el cristianisme; a continuació, han debatut sobre els reptes de la fe religiosa al món secular; i per últim, han abordat la importància de la religió com a possible font d’esperança en el món modern.

En el diàleg s’ha establert una anàlisi comparativa entre cristianisme i budisme; successivament sobre les dificultats que presenta la fe religiosa en el món secular, tractant esperances més enllà de l’esfera espiritual; i en darrer terme discutiran la importància de la religió en el món actual com a potencial font d’esperança.